domingo, 4 de octubre de 2009

Yes, he can


Humor intel·ligent. Un guió d'estructura simple però ben construïda. Diàlegs afinats. Personalitat pròpia. Tot això és el que no podia dir-se de "Vicky Cristina Barcelona", però és el que es pot dir de "Whatever works". Woody ha tornat a fer de les seves, no de les seves millors, simplement una d'aquelles comédies ben escrites, amb una història de protagonista neuròtic i regust autobiogràfic que tants i tants fans (i detractors) li han proporcionat al llarg dels anys. Woody ja no és el director que busca fer grans pel·lícules, ell ara és un iaio que s'ho passa bé escrivint, rodant i cobrant per fer pel·lícules. En fa de millors, en fa de pitjors, però cada dos o tres anys encara ens regala espurnes del seu talent. "Whatever works" està plena d'un humor genuïnament jueu i woodyallenesc, amb gags memorables i diàlegs per a emmarcar i amb un personatge, el que interpreta Ed Begley Jr., que ens proporciona l'escena més memorable de la pel·li. Sense spoilejar, només diré que és la conversa que té amb un altre home en un bar i que desemboca en un gir radical en el rumb de la seva vida.
"Whatever works" no és una gran pel·lícula, és simplement un divertiment molt agradable i, el més important, no et fa maleïr la decisió de gastar-te set euros i mig per veure-la.