martes, 30 de diciembre de 2008

Gravació nº 239.993 /7


G. pregunta:

On sóc?

On collons vaig?

Perquè tot em dona voltes?

Què és aquesta estranya sensació que tinc a l'estòmac?

Doctor Myself respon:

No ha parat vostè de menjar con un porc i de xuclar alcohol com una esponja des de fa una setmana, home. Deixiu estar i, ja que hi és, posi ordre a la seva vida, que bona falta li fa.

Un consell: si vol deixar de tenir la sensació que no sap on és, agafi ben fort el volant i miri en quina direcció va la resta de la Humanitat. Veurà com li resulta més fàcil saber cap a on ha de tirar.

G. es posa "farruco":

Molt bé, doctor, el problema ve quan la Humanitat va de dret a l'abisme. Algun gran consell més o hauré de marxar a casa amb la sensació que, un cop més, he llençat la pasta que m'ha costat la sessió?

Doctor Myself replica:

Si dir-li que té raó ha de fer que se senti millor, li diré que té raó. I si ha de fer que se senti, pitjor també li ho diré: té tota la raó. Això se'n va a la merda, només ha de triar si vol enfonsar-se amb la resta o prefereix fer-se la il·lusió que podrà escapar del forat. Accepti-ho, el que vostè pensi o senti no li importa a ningú perquè en el fons "alea jacta est", és a dir, faci's fotre que tot està dat i beneït.
.
.
.
.

lunes, 15 de diciembre de 2008

Gravació nº 222.222 /2


G. pregunta:

En Punset diu que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat. Diu que ho va descobrir en adonar-se que la seva gossa és més feliç mentre li preparen els cereals que quan se'ls menja.

La gossa d'en Punset és més intel·ligent que jo?


Doctor Myself:

No es pensi. La gossa d'en Punset té algú que li prepara els cereals, vostè, en canvi, si vol menjar cereals ha d'aconseguir una feina que li reporti diners amb els quals comprarà uns cereals que vostè mateix haurà de preparar-se.

La gossa del Punset, el que té, és xamba. Al cap i a la fi no li ha fet falta fer res que no estigués fora de les seves inclinacions naturals. Vostè, en canvi, es passa el dia pensant.
.
.
.

miércoles, 3 de diciembre de 2008


G. pregunta:

Doctor Myself, he vist aquest vídeo i he de confessar que m'ha provocat més repulsió que trempera:

VÍDEO DE LA PAMELA ANDERSON I ELS SEUS PITS (O VICEVERSA)

Què em passa?


Doctor Myself respon:

No li passa res, què va, deu ser dels que pensa que al pot petit hi ha la bona confitura i quan veu una cosa tan gran el món se li ve a sobre.
Això o és que vostè és una marieta cistellera.
Espero haver-li servit d'ajuda.
.
.
.

lunes, 1 de diciembre de 2008

G. pregunta:

Doctor tinc por de vàries coses. De ser un covard i de ser massa valent, de tenir raó i d'estar equivocat, de descobrir les veritats i de creure'm les mentides, de que algú miri dins i sigui encara pitjor que el de fora, de guanyar, de perdre, de recuperar, de conservar.

Tinc por de pujar molt alt, tinc por de tocar de peus a terra. I tinc por de caure, per descomptat.

Doctor, tinc por de tantes coses que em preocupa que això no sigui normal. Suposo que s'imagina que també tinc por de que no ho sigui, de normal, oi?

És normal?


Doctor Myself respon:


Bu!
.
.
.