viernes, 28 de agosto de 2009

Cada cop més lluny

Diu “El Periódico” que La Caixa recomanarà els clients que utilitzin Internet i el mòbil per a l’operativa bancària, que no vagin a les oficines i que evitin el contacte humà. Fa unes setmanes el col·legi de Metges de Madrid aconsellava això:


Salut tancarà les aules si hi ha contagis, els catòlics ja no poden fer petons als seus sants i verges, aviat sentirem que anar al cinema és un perill mortal, que sortir a sopar amb els amics és una temeritat o que ni tan sols podem beure del mateix got que la persona amb qui vivim perquè ella pot ser encara més perillosa que la més perillosa de les rates farcides d’infeccions que escamparen la pesta fa centenars d’anys.

A tot això hem d’unir que des dels 80 les relacions sexuals estan sota sospita, que els nens ja no poden sortir a un carrer suposadament infestat de camells i pederastes i que ens han venut per totes bandes que ser un single que viu la vida només per a si mateix és la millor cosa del món. No volem tenir fills perquè són massa reals i preferim tenir nebots o fillols, que són com una consola de videojocs que apagues quan ja no et ve de gust jugar-hi més. No volem amics per sempre sino simulacres virtuals que podem treure de la llibreta de contactes amb un clic i només recuperar-los quan ens convé treure’n algun profit. Busquem parelles que triem en funció d’un ideal, d’uns standards de qualitat que inventem (o ens venen inventats?) segons el nostre caprici i que llencem a la paperera així que deixen d’acomplir l’estereotip. Tenim por dels altres, cada dia més, i la pregunta és: qui ens està fent això? Qui ens està intentant convèncer que no hi pot haver connexió entre nosaltres? A qui l’interessa que tinguem por dels altres? Qui vol que estiguem cada dia més sols, cada cop més lluny?

No hay comentarios: