domingo, 10 de enero de 2010

Punt de gir?




Fa molt temps que s'esperava, una mica menys que s'olorava i només uns minuts que s'ha produït el punt de gir en la história recent de la ficció televisiva espanyola.

Aquesta nit, Telecinco ha estrenat les seves dues séries noves, "La pecera de Eva" i "El Pacto", totes dues protagonitzades per adolescents i amb una temàtica en comú: els problemes sexuals i identitaris que els comporta aquesta etapa de la vida. Què m'han semblat aquestes dues sèries? Ho diré més endavant, el primer és explicar perquè dic que s'ha produït un gir en la ficció que es fa dels Pirineus en avall.

Des de l'aparició de les teles privades fins avui, les séries espanyoles de gran éxit havien tingut un denominador comú en quant al seu estil, l'estil "café para todos" que van assajar produccions com "Farmacia de Guardia" o "Menudo es mi padre" i que va consolidar "Médico de familia". El "café para todos", però compte, descafeïnat, no se'ns escapi l'audiència infantil, manufacturava séries que tenien com a objectiu agradar tothom, no deixar-se ni un sol sector de l'audiència pel camí: els avis podien identificar-se amb el iaio o iaia simpaticot i actiu, les adolescents en la nena guapa de la série o amb la seva amiga lletja, els nens sempre podien emmirallar-se en el fill trapella i llengut de la familia o amb els seus amics, ja fossin el gordo, el friki o el quillo de la classe... A més de la família principal, que acostumaven a viure en un bonic barri residencial, hi trobàvem sempre el contrapunt d'algun bufó de baix nivell cultural, el lleig simpàtic, la lletja amb bon cor o l'ogre que acaba esdevenint un tros de pa. Tot això, mesclat amb unes quantes dosis de comèdia, un pessic de drama, cabassos de moralina i una direcció d'actors i una realització de tot a cent que aconseguien que qualsevol possibilitat de versemblança morís a la segona escena. Parlo, per descomptat de la ja esmentada "Médico de Familia", "Los Serrano", Javier ya no vive solo", "Hospital Central", "Compañeros", "Al salir de clase", "Águila Roja" i fins i tot de séries que van intentar canviar de registre com "Periodistas" o "Los hombres de Paco", que tot i així van acabar caient en els mateixos clixés dels que pretenien fugir.
Tot i excepcions com "Policias" o "El comisario" (que curiosament va néixer com un "café para todos" i només va triomfar quan es va decidir per girar cap al génere policíac ), el panorama de les séries espanyoles es reduïa a un sol estil, el que va marcar durant els 90 Globomedia de la mà d'Emilio Aragón i Dani Écija.

Però avui ha quedat confirmat que alguna cosa està canviant en la ficció espanyola. Ja ens havien començat a avisar séries com "Cuéntame", amb una qualitat de guió i una profunditat en els temes que la feien estar un pas endavant que la resta. També representaven un gir séries com "Acusados", "Herederos" o fins i tot "El Internado", perquè es decidien per un génere i no intentaven contentar tots els públics. "Doctor Mateo" va avisar que fins i tot el vell estil de sempre podia evolucionar i donar com una resultat una série molt més cuidada, però el que hem pogut veure avui a Telecinco va més enllà que totes elles.

Per fi hem pogut veure dues séries que tenen en comú que no segueixen el manual, sinó que fins i tot el transgredeixen intencionadament per buscar nous camins. Cuatro ja havia fet els seus intents de modernitzar la ficció amb més sort ("Cuestión de sexos", "Hay alguien ahí") o menys (la lamentablement fracassada "Los especialistas"), però que Telecinco s'apunti al canvi vol dir que aquest canvi comença a ser tendència.

"La pecera de Eva" es contrueix, en certa manera com la sensacional "In treatment" de l'HBO, a partir de les sessions d'una psicòloga amb els seus pacients, en aquest cas els alumnes d'un institut. A partir del que veiem i sentim en aquestes sessions, anem coneixent com és la vida d'aquests joves i com la psicòloga mira d'encaminar-los a la solució dels seus problemes. Avui, com a mínim, el format era aquest, totalment allunyat de la linealitat de "l'escola" fundada pel rei Écija. A més, s'han atrevit a jugar amb el color, tot i que de manera fallida, distingint les tonalitats alegres i càlides del despatx de la psicòloga del món gris que hi ha més enllà de la seva porta. Els actors juvenils, molt justets, els secundaris adults més o menys igual i la protagonista Alexandra Jiménez, fa el que pot en una producció a la que encara li falta fer xup xup però que espero que tingui el vist i plau de l'audiència perquè té marge de creixement. No és una série excel·lent, però tampoc és dolenta, i com a mínim sembla tenir la intenció de no ser el típic producte prefabricat per a adolescents.

"El pacto" és una altra cosa. Ben rodada, ben dirigida per un inesperat Fernando Colomo, ben interpretada per una colla d'actrius joves que estan per sobre de la mitjana del que havíem vist a la tele espanyola fins ara, però atenció, sobretot resulta que la série està... ben escrita! Sí, perquè des del primer a l'últim minut sabem on anem, perquè dona la sensació que hi ha un mapa de trames que ens acompanyarà fins a l'últim capítol de la temporada i perquè els diàlegs són creïbles i les situacions versemblants. Els personatges han quedat ben definits al final del primer capítol i la tensió ha estat ben construïda d'inici a final. A més, la história de set noies de 16 anys que decideixen quedar-se embarassades sembla que pretén plantejar questions prou profundes com per a poder generar alguna mena de debat que vagi més enllà de qui se n'ha anat al llit amb qui o amb qui acabarà quedant-se la nena guapa de la série.

Si "La pecera de Eva" i "El pacto" han de confirmar, amb el permís de l'audiència, que la ficció espanyola pren un nou camí, celebrem-ho (i no siguem gaire durs amb elles quan perdin en la comparació amb les séries que ens arriben dels Estats Units o la Gran Bretanya. És normal, nosaltres encara n'estem aprenent, però espereu cinc anys i parlem-ne llavors. Potser tants joves guionistes espanyols mirant l'HBO les 24 hores del dia donarà fruits quan menys ho esperem.


Tant de bo que sí.

No hay comentarios: