David Drumlin:

M'agradaria viure en un món en què les coses no fossin així, pero malauradament no és aquest el cas.

Ellie Arroway:

Sempre havia pensat que el món era com nosaltres feiem que fos.

-------------------------------------------

El doctor Myself analitza:

Vet aquí l'eterna lluita entre els realistes i els idealistes. Normalment els primers arriben a considerar que són més feliços donat el seu èxit a la vida, però no se n'adonen mai que en el fons són també més imbècils. Els idealistes en canvi poden ser o no imbècils, però mai seran feliços a menys que es converteixin en idealistes i, si cal, imbècils. En el cas que això passi, segurament acabin convertits en polítics, líders sindicals o, en casos especialment llastimosos, presidents vitalicis de la comunitat de propietaris del seu inmoble. L'idealista que arriba a la maduresa prenent encara aquest posat vital té molts números d'acabar amb una camisa de força o fent de Pallasso Sense Fronteres i, sovint, Sense Gràcia.

Si volen que els hi digui la veritat, no sé quina de totes aquestes possibilitats vitals és més adient o lamentable, però facin el que facin, cardin tot el que puguin, que això no els ho podrà treure ningú.

Espero haver-los servit d'ajuda.

Doctor Myself.
. . . .