Abandó

La nostra relació va començar com tantes i tantes relacions: primers flirtejos, contactes tímids, trobades furtives...
Amb el temps tot es refreda i de la passió desbordant es passa a la serenor, la pau, aquella hermosa sensació d'haver trobat allò que necessitaves, però que ni tan sols sabies que pogués existir abans d'haver-ho descobert.
Més tard vas perdent interés, deixes de sentir aquella sensació de necessitat mutua i s'oblida la fal·lera d'estar junts a totes hores.
Finalment arriba l'absència i si ningú hi posa de la seva part tot acava desembocant en l'oblit.
Ara només me'n recordo de tu quan algú me'n parla, quan m'envaeix certa nostàlgia i quan necessito retornar a les sensacions que només podia viure quan passava la meva vida enganxat a tu.
Per això em fa tant de mal dir-te que ho sento molt blog, però t'estic enganyant amb el Facebook.