Acabo de dinar tot allò que em fa sentir tan bé en el moment d'ingerir-ho i tan malament en el moment que es diposita al les grans bosses de greix que envolten el meu cos apol·lini.
A la sala del costat N.G. està visionant els càstings d'OT i com que la sala no està insonoritzadano puc evitar sentir els brams dels aspirants a estrelles de la TV i la música.
Al cap em ve que si venguéssin un GPS que em pugués dir en quina direcció he de reconduïr la meva vida, el compraria ara mateix.
Potser una mala tarda pot tenirla qualsevol, però això ja fa massa setmanes que dura.
.
.
.
2 comentarios:
De quina "vida" parla? De la professional? Deixi's de collonades! Una feina (malgrat que tingui un orígen vocacional) no és més que "una feina", un mitjà de subsitència. I una petita contribució al manteniment de l'ordre social establert. La VIDA és tot allò que s'esdevé mentrestant. Si m'accepta un consell: tregui més el cap per la finestra (metafòricament parlant).
Imagini's fer el mateix però amb la MariPau al costat. Horroròs, no? tot sempre pot ser pitjor. Bon cap de setmana
Publicar un comentario