viernes, 20 de marzo de 2009

Mala tarda de divendres.


Acabo de dinar tot allò que em fa sentir tan bé en el moment d'ingerir-ho i tan malament en el moment que es diposita al les grans bosses de greix que envolten el meu cos apol·lini.

A la sala del costat N.G. està visionant els càstings d'OT i com que la sala no està insonoritzadano puc evitar sentir els brams dels aspirants a estrelles de la TV i la música. 

Al cap em ve que si venguéssin un GPS que em pugués dir en quina direcció he de reconduïr la meva vida, el compraria ara mateix. 

Potser una mala tarda pot tenirla qualsevol, però això ja fa massa setmanes que dura. 
.
.
.

domingo, 15 de marzo de 2009

Pepino



Siempre es verano con el pepino en la mano.
.
.
.

miércoles, 11 de marzo de 2009

Abandó


La nostra relació va començar com tantes i tantes relacions: primers flirtejos, contactes tímids, trobades furtives...
Amb el temps tot es refreda i de la passió desbordant es passa a la serenor, la pau, aquella hermosa sensació d'haver trobat allò que necessitaves, però que ni tan sols sabies que pogués existir abans d'haver-ho descobert.
Més tard vas perdent interés, deixes de sentir aquella sensació de necessitat mutua i s'oblida la fal·lera d'estar junts a totes hores.
Finalment arriba l'absència i si ningú hi posa de la seva part tot acava desembocant en l'oblit.
Ara només me'n recordo de tu quan algú me'n parla, quan m'envaeix certa nostàlgia i quan necessito retornar a les sensacions que només podia viure quan passava la meva vida enganxat a tu.
Per això em fa tant de mal dir-te que ho sento molt blog, però t'estic enganyant amb el Facebook.