Gravació num. 98341/6

G. té dubtes:

Doctor Myself, acudeixo a vostè perquè em sento la persona més desgraciada del món. Sé que li resultarà estrany el que li explicaré perquè estic segur que això no ho haurà escoltat mai. Em sento tan sol i tan desgraciat. Em sento tan angoixat només de pensar que l'única cosa original que habita dins el meu cap és aquest neguit existencial. Quin és el meu problema? Espero que pugui ajudarme, així que ho deixaré anar sense embuts.

Sóc una persona que en els últims dos anys ha assolit els objectius que s'havia marcat en els primers anys de la seva joventut. Després d'anys erràtics en què el camí semblava que sovint quedava esborrat pel vent de la derrota, ara la missió sembla complerta, he coronat la muntanya i crec que hauria de ser el moment de gaudir de les vistes. Lògic, oi? Doncs no ho sembla ser pel meu inconscient. Amb una dona meravellosa al meu costat i amb una feina per la que hagués matat fa sis mesos, en lloc d'envaïr-me la felicitat, l'únic que sóc capaça de sentir és una tremenda sensació de vuit, una certesa irrevocable que no mereixo tot això i una veu dins el meu cap que no para de dir: no t'ho mereixes desgraciat, no has mogut un dit per aconseguir-ho, tot ha estat una confusió, estàs vivint la vida que es mereixia un altre, mediocre, mediocre, mediocre!

Oh, doctor! Oi que ningú s'ha sentit com jo? Doni'm una esperança, ajudim a tornar a tenir fe en mi mateix, ajudi'm a viure feliç i enganyat com tots aquells que es pensen que són inteligents tot i ser uns idiotes, com tots aquells que es pensen que la felicitat té 42 polzades o que la potència sexual es medeix en els cavalls de poténcia que té el seu cotxe. No són feliços aquests imbècils, potser? Faci'm imbècil, doctor, facim imbècil.

El doctor Myself respon:

Sr. G., no pateixi: vostè ja és un imbècil. El fet que no medeixi la seva felicitat segons les seves possessions materials ni que s'autoenganyi respecte a la seva superioritat intel·lectual envers la resta de gilipolles com vostè no el fa millor que els altres i, si em permet que li digui, ni tan sols és original. Si em paguessin 50 euros per cada persona que m'explica el mateix que vostè, seria ric. Per sort, me'n paguen 80, així que sóc MOLT ric.

Els meus consells són: cardi cada nit amb la seva dona, gaudeixi de la quantitat indecent de diners que guanya tot i aquesta mediocritat de la que a vostè tant li agrada lamentar-se i, ja que diu que ha coronat una muntanya, si tant malament se sent faci'ns una favor a tots, salti i fotis de lloros contra el terra, a veure si així deixa de respirar i al mateix temps, per tant, deixa de dir bejanades. És vostè un imbècil Sr. G., i això és una sort perquè com diu la cançó: "You'll never walk alone".

I no em faci perdre més el temps, que he aparcat el Ferrari en doble fila i al maleter hi porto un plasma de 68 polzades.

Adéu i recordi: que el bombin.